ALBERTCALLS.BLOGSPOT.COM

A partir d'ara podeu trobar els meus textos en el bloc Albert Calls, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com.

POETES DEL MARESME, A ALELLA

La 2ª Trobada de Poetes del Maresme acosta

sis veus de la poesia comarcal dins Espais de Poesia

El festival Espais de Poesia d’Alella torna un any més amb força, carregat d’activitats entre el 24 de març i el 3 d’abril. Hi destaca la 2ª Trobada de Poetes del Maresme, en la qual podrà escoltar-se un tast de l’obra de diversos poetes de la comarca.

El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).

Sis poetes maresmencs amb trajectòria consolidada i una manera diferent d’entendre la creació poètica, recitaran una mostra del seu treball. L’acte el presentarà l’escriptora Sílvia Tarragó.

CRÒNICA D'UN DIUMENGE

Va ser un diumenge, el proper en farà un any, quan vaig entendre la dificultat de ‘rememorar l’edat en que escoltàvem / la pluja rere el vidre d’algun vespre’. Quan en Manuel Cuyàs em va comunicar la mort d’en Martí Rosselló, l’abisme del record es va fer, sobtadament, ‘més gran i més etern’. Aclaparat, em vaig ensopir indolentment dins la butaca del vestíbul d’un anònim i atrotinat hotel. A la ciutat llunyana la tarda queia gèlida, els cotxes frenaven als semàfors i algunes parelles es besaven als cafès; nosaltres observàvem aquelles restes de vida impassibles a aquells instants de realitat. El temps havia quedat aturat en aquella trucada.

També havia estat un diumenge, dècades abans, que havia assistit a una ‘taula rodona del jovent de Premià’ sense saber que tot començaria llavors. Eren temps d’acció i remor, d’anhels i mirades perdudes en horitzons com poemes. Entre aquells dos diumenges n’hi van haver molts d’altres de tota mena: pròxims, allunyats, intensos, abúlics, serens, cervesers, plàcids i convulsos. Hi va haver diumenges de novel·la i de vers, d’impotència i de decisió; la vida te tantes cares com tardes a la plaça.

Fins aquest diumenge d’ara fa un any. Anna K (Crema) va quedar paralitzada damunt la lleixa de la biblioteca, L’inventari parcial d’excuses per viure (Crema) ha restat inacabat per sempre. La vida no és un fil tant llarg com el de Filmonogràfic (Font del Cargol). El brindis amb aquell vi intens de Saint Emilion, que segurament tant li hauria plagut, va ser un rictus forçat als llavis de tots. El diumenge esllanguia entre els carrerons del Marais, les trucades es succeïen: ‘Cada dia és tan nou com les preguntes / que mai dels mais no obtindran cap resposta’, havia deixat escrit el ‘doctor’. Totes les tardes de diumenge tenen alguna cosa criminal per anhels que hi dipositem. Ni el vi ni la cervesa no les pot estalviar. 

Rafael Vallbona. 

Publicat el 27 de gener de 2011 a casavbn.blogspot.com.
http://casavbn.blogspot.com/2011/01/cronica-dun-diumenge.html

UN TEXT DE JOAN VALLVÉ SOBRE MARTÍ ROSSELLÓ

Febrer: petit homenatge al Martí 

Frase del mes: "La seva cadira va quedar buida, al seu lloc de sempre, i nosaltres ens vam asseure al voltant de la taula per obrir per enèsima vegada la metafòrica capsa dels records i la veritable capsa de cartró de les fotografies."

Martí Rosselló - Llibre de contes Parelles de Tres (2003)

Recomanació del mes: Parelles de tres - (2003) Llibre de contes de Martí Rosselló

Avui ja ho veieu, la recomanació del mes i la frase del mes van de la ma. Aquest gener ha fet un any que el Martí va morir. Ja em permetreu però no suporto l'expressió "ens va deixar", va ser una putada i és així de cru com ho vull escriure.

Torno a recomanar aquest gran llibre de contes, ja ho vaig fer el gener del 2008 (ho comprovareu a la sidebar). Fa un any em vaig estar de fer un homenatge al Martí aquí al walden III, ho vaig provar masses vegades sense trobar el to ni la forma. En aquells moments descobria que si moltes vegades ja li havia expressat la meva admiració, mai li havia confessat (em semblava vulgar i ingenu) que si mai he volgut escriure com algú, aquest és ell, sens dubte. El Parelles de tres és el llibre de contes que sempre he somiat escriure. Fa un any que vaig perdre un referent, avui no podia deixar que aquest espai no tingués un record per ell.

Cançó del mes: Encara no - Pau Vallvé (2010)

No, no faig trampes, senzillament em permeto el petit luxe de fer-ho quadrar tot. Ara que ja té videoclip (el trobareu a l'article anterior) i ara que ja està a l'Spotify, no vull que la meva cançó preferida del 2010 que s'ha convertit un dels meus discs preferits (remarcar que no és peloteo ni promo familiar); no vull que deixi d'estar a la llista de reproducció de l'Spotify de cançons del mes del walden III.

A més, amb el permís del Pau, deixeu-me que la inclogui en aquest petit homenatge al Martí. Estic convençut que ell que seguia de molt aprop la trajectòria de'n Pau, seria un fan més d'aquest disc i aquesta cançó.

Aquí queda el petit i modest homenatge, Martí. 

Joan Vallvé.

RECERCA QUASI IMPOSSIBLE

Inventa un nou model de vol d'ocell
que pugi ser factible per tothom,
per tots entès, que negui el pes de plom
fent-ne un cancell que, obert, esventi el vell

tossut obstacle de creure que un planell
és l'univers on l'home pot fer món.
No es pot sortir del límit sense el tronc
que amaga el joc: et tornen, gall, penell.

Intenta un nou model i entén que el vent
és un camí de mons que no té fi.
Obert el temps, el pes del cec camí

ja no té via en res i només sent
el tornaveu del seu deiscurs que, allí,
la mort mateixa recità en morir.

Figures amb nom.  

Martí Rosselló i Lloveras

UN GLOBUS D'AIRE TEBI I L'ULL D'UN TELESCOPI ENS PODEN AJUDAR A ENTENDRE UNA MICA MÉS LA VIDA QUE ENS SUSTENTA

Mireu que estic amunt! Veieu aquell punt verd
que es perd de petitó? (progresso lentament
per tot el firmament). I el globus que s'encén
de tan cremat com viu? Sóc jo en un vol incert.

Vosaltres, allà a baix, amb tot el temps que us perd,
dissimuleu la por a què obliga un parent
cregut i que no és res o, tirant llarg, és gent
d'aquella que es dissol perduda al seu desert?

Viu la ciutat que es mor –des d'aquí la veig tota–
de tant de seny pactat en corcar-se per sota
qualsevol voluntat que arrisqui el món en vida.

No seré jo qui jutgi un joc tan idiota.
I sé que, un cop a baix, hi ficaré una pota
per no ser-ne'n rebel. Ben engantxat, qui crida?

Figures amb nom.  

Martí Rosselló i Lloveras

DOSSIER MARTÍ ROSSELLÓ

Hola,

Des de la Biblioteca Martí Rosselló volem retre homenatge al Martí, per això hem elaborat un dossier on hi trobareu una guia de lectura i una selecció de textos de les seves obres. Podeu consultar el dossier clicant el següent enllaç.

http://content.yudu.com/Library/A1quzp/DossierMartRosselliL/resources/index.htm?referrerUrl=http%3A%2F%2Fwww.yudu.com%2Fitem%2Fdetails%2F281850%2FDossier-Mart---Rossell---i-Lloveras-2011
 

Per altra banda, també volem recordar la tasca del Martí com a difusor i dinamitzador de la vida literària i cultural de Premià de Mar. Per això ens fa il·lusió posar a la vostra disposició els números de l'1 al 6 de la revista "La font del cargol" en format digital. Us convidem a navegar per les seves pàgines seguint l'enllaç

http://content.yudu.com/Library/A1qv2g/Lafontdelcargol/resources/index.htm?referrerUrl=http%3A%2F%2Fwww.yudu.com%2Fitem%2Fdetails%2F281946%2FLa-font-del-cargol
 

Per últim, us convidem a visitar l'exposició de llibres i textos sobre el Martí que trobareu a la nostra biblioteca.
 

Amb aquestes iniciatives des de la biblioteca volem recordar la figura d'una de les persones que més va viure i reviure la vida cultural de Premià de Mar i us convidem a retrobar el Martí de la mà dels seus textos.
 

Cordialment,
 

Marta Romera Colomé
Directora de la Biblioteca Martí Rosselló
Ajuntament de Premià de Mar
Ctra Vilassar de Dalt, 100
08330 Premià de Mar
Tel: 93 751 01 45

RECORD DE MARTÍ ROSELLÓ

Perdoneu si rebeu aquesta info repetidament 1000 vegades, més val per excés que per defecte.

Hola,

de manera improvisada, uns quans ens trobarem a la plaça de l'ajuntament
la nit del dilluns 31 de gener a les 22:30, havent sopat.
Un any després, el record d'en Martí és una rara absència/presència
que sovint evoquem i que costa de desxifrar.

La idea és de trobar-nos, sense guió, als bancs de la plaça o a la font,
qui vulgui pot llegir algun text seu, estar junts una estoneta i tornar a casa aviat.

Ja que ha estat una idea d'uns poquets, us enviem aquest correu per
si podeu enviar-la a més amics i amigues. Naturalment no es tracta de fer
cap acte formal que requereixi una organització ni cap transcendència més
enllà dels que ens trobarem.

Ànims, ens veiem dilluns.

Xavier / Àngel / Vicenç

MARTÍ, UN ANY

Llum en la fosca. Tal dia farà un any i el darrer dia de gener és aquest dia. Un any sense en Martí. Un estrany diàleg d'absència i presència. Els seus amics i amigues sovint en parlem. Sembla que passeja per els mateixos carrers, que ens marca les hores de bar i xerrada, que ens interpel·la sobre el que passa en el món. Fins i tot quan aquest món és una taula parada, tres cantonades i una plaça universal.

És indesxifrable. El laberint de la memòria i de l'absència és un joc de miralls on ens hi reflexem. En Martí va posar llum a aquesta plaça, va fer de la llum el seu primer llibre i el va pintar de groc. Un exercici de llum en la fosca. Una llum, ara present i absent. Transfigurada.

Àngel Pagès.

EI, MESTRE!

Sí, ja ho sé que arribo tard, que hores d’ara tots els blocs d’amics, coneguts, saludats i oportunistes han complert ja amb la cerimònia del teu obituari. Ja em sabràs disculpar, però és que m’he passat la setmana escrivint sobre tu a la Ràdio, gravant a gent que parlava sobre tu, davant de l’editor digital recollint moments compartits i d’altres que han passat des de diumenge... I després, davant del micro, mirant de tenir una actitud artificialment serena, mentre mirava d’explicar a la ciutat, com bonament he pogut, el que havia passat: que te’ns havies mort a una vorera del carrer Eixample, que en l’enterrament l’església de sant Cristòfol estava a rebentar de gent i que l’Àngel, en Cesc, en Jaume i sobretot la Toni, ens havien fet saltar les llàgrimes a tots plegats amb les lectures que havien escollit i les seves paraules sobre tu. Encara avui he obert el ‘Premià Notícies’ explicant que la nova biblioteca de can Farrerons portarà el teu nom. Segur que l’avi Salvador Moragas no t’ho tindrà present, al cap i a la fi ha estat una decisió terrenal i tu no has tingut veu ni vot al respecte. En fi; ja us ho parlareu per allà dalt, al paradís dels lletraferits.

Total que ja es divendres al vespre i ara, amb una mica més de calma i serenor, potser que ja podré posar-me al dia pel que fa al tema del bloc. De fet només fa una setmana i un dia que vam estar junts darrera del teu taulell de bibliotecari de can Manent fent un cop d’ull al material que m’havies recollit de casa teva per preparar el llibre sobre la transició política a Premià. Mentre ens ho miràvem va arribar la Maribel i quasi immediatament un munt de xavals i no tan xavals demanant-te llibres, vídeos i torn als ordinadors, de manera que vaig veure que hi havia massa feina per entretenir-te i et vaig demanar per la primera part de les memòries de Jordi Pujol, però com que no hi era em vas dir que tenies el llibre a casa i que me’l portaries dimarts a la Ràdio. Aleshores no podíem saber que per dimarts ja t‘hauries begut la teva darrera Estrella.

El mateix dijous vaig estendre tots aquells papers, pòsters i fotografies sobre la taula del menjador de casa. Va ser emocionant perquè tota aquella documentació que per a tu eren retalls de la teva millor joventut, per a mi ho eren de la meva infantesa i primera adolescència. Ja ho he escrit en alguna banda que nosaltres, la meva colla, no enteníem massa bé què estava passant aquells anys convulsos però que l’entusiasme amb què ho vivíeu els nostres grans era tan contagiós que ens arrossegava a tots plegats, encara que fos per reivindicar que volíem Donuts sense forat i més Conguitos a les bosses a les nostres manis de joguina, sense Grissos ni pilotes de goma volant per arreu.

Deia que hores d’ara pràcticament tothom ha dit ja la seva sobre tu, la immensa majoria sobre la teva figura com a escriptor i comentarista. Ja ho entenc que sigui així. Suposo que jo podria fer alguna cosa per l’estil, parlant dels teus consells sobre els meus primers escrits, o aquells ‘Mítings de l’Asmàtic’ que fèiem a la Ràdio comentant notícies del PN en pla kamikaze –mai no volies saber prèviament sobre el què et faria opinar-, però com que resulta que tu i jo ens coneixem des de fa... 36, 37 anys? em ve més de gust aportar coses que recullo de la meva primera pàtria, la meva infantesa, els anys del Cau al Camp del Rector quan tu, en Vadó i companyia, ens vàreu fer votar als nens i nenes que ens hi aplegàvem el nou nom de l’Agrupament i va sortir allò de ‘Panda Premià’; vots en una educació laica i no sexista, i parlo del 1972! O la meva primera nit a muntanya, a Sant Mateu -‘Estic cansat!’; ‘Jo també!’, em vas contestar-, escoltant al porxo de can Gallemí amb la sorpresa dels meus 9 anys aquells ‘hits’ de l’època, els locals de Llach, Raimon, Serrat i tots els altres, i els d’importació: Pete Seeger; Peter, Paul and Mary i les adaptacions de Bob Dylan i Joan Baez. Cada cop que sento una guitarra i gent cantant –un fet cada cop més infreqüent- recordo aquella nit.

O aquella altra patrulla des de Sant Celoni fins a Arenys de Mar amb acampada al Montnegre –en Vadó ens va donar canya de valent aquell cap de setmana-. Al bar de l’ermita de Sant Martí hi havia la tele posada i hi feien aquella sèrie que feia en David Carradine que es deia ‘Kung fu’. A mi m’encantava la sèrie i et vaig demanar permís per anar a veure-la. Però tu, esgotat, em vas contestar ‘Vols dir que no hem tingut prou kung fu per avui?’

Des d’aleshores, d’una o altra manera, sempre has estat present. Fins i tot quan vaig ser fora, vivint als States, va ser quan em vaig llegir l’‘Anna K’.

I 37 anys després, te'n vas amb només 56! Potser sí que ens calia una mica més de kung fu. No trobes, Mestre?

Xavier Traïd.

MIL OMBRES D'ULLS MORTS

Mil ombres d'ulls morts
i creus de ferro ens esperen.

Màquines de fang
a les rebaixes.


Jordi Valls i Pozo.


Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

COM PANYS CANDENTS

Com panys candents
els astres masteguen volves
de llums i reflexos.


Sílvia Tarragó i Castrillón.

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

ELS SONS DEL SILENCI

Els sons del silenci
m'evoquen ara
paisatges desconeguts. 

Emili Gil i Pedreño. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

TENIES EL CAP PLE DE PARDALS

Tenies el cap pla ple de pardals
(els pardals fugissers
de la plaça)
i, enmig del cor,
una pena. 

Vicent Penya i Calatayud. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

TINC LA LLUM PER FER

Tinc la llum per fer
el sol per recosir
i les estrelles per plegar. 

Helena Porteros i Liroz. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

EL VENT, COM EL TEMPS

El vent, com el temps,
                    aixeca
fulles d'esperança
caigudes de l'arbre
d'un bloc en blanc. 

Antoni Rodríguez i Mir. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

LA TETRAPLÈXIA

La tetraplèxia
de la vida.
L'autisme d'existir. 

Octavi Beltran.

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

ALS ABISMES LA CARN

Als abismes la carn
més flonja,
els forns crematoris
de l'alba. 

Albert Calls i Xart. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

M'ACARICIES I EM SENTO COS

M'acaricies i em sento cos.
Em vesso sobre la teva pell
             i em sé pluja. 

Manel Alonso i Català. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

IRATS, EM MIREN CORS

Irats, em miren cors
que no deixaré caure
perquè no els penso agafar. 

Jordi Mata i Viadiu. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

AQUÍ

A Martí Rosselló. 

Aquí,
amb la mà arrelada
a un bocí de sorra
que arreplega
el càlid alè de març,
escolto el temps
com em reclama.

Retalls de vida,
viaranys de ginebró,
espais de llum
i tempestes.

I així,
continguda en el polsim
que jo estrenyo,
retorno a l’alzinar
sota un cel marítim.

Un domini de mar,
on jo,
màquia d’arbustos,
retall d’una natura que m’abraça,
em reprenc en la terra.

I respiro
un hàlit d’esbarzers
i de pinedes. 

Sílvia Tarragó Castrillón. 

La veu del roure.