lunes, 31 de enero de 2011

RECERCA QUASI IMPOSSIBLE

Inventa un nou model de vol d'ocell
que pugi ser factible per tothom,
per tots entès, que negui el pes de plom
fent-ne un cancell que, obert, esventi el vell

tossut obstacle de creure que un planell
és l'univers on l'home pot fer món.
No es pot sortir del límit sense el tronc
que amaga el joc: et tornen, gall, penell.

Intenta un nou model i entén que el vent
és un camí de mons que no té fi.
Obert el temps, el pes del cec camí

ja no té via en res i només sent
el tornaveu del seu deiscurs que, allí,
la mort mateixa recità en morir.


Figures amb nom.  

Martí Rosselló i Lloveras

UN GLOBUS D'AIRE TEBI I L'ULL D'UN TELESCOPI ENS PODEN AJUDAR A ENTENDRE UNA MICA MÉS LA VIDA QUE ENS SUSTENTA


Mireu que estic amunt! Veieu aquell punt verd
que es perd de petitó? (progresso lentament
per tot el firmament). I el globus que s'encén
de tan cremat com viu? Sóc jo en un vol incert.

Vosaltres, allà a baix, amb tot el temps que us perd,
dissimuleu la por a què obliga un parent
cregut i que no és res o, tirant llarg, és gent
d'aquella que es dissol perduda al seu desert?

Viu la ciutat que es mor –des d'aquí la veig tota–
de tant de seny pactat en corcar-se per sota
qualsevol voluntat que arrisqui el món en vida.

No seré jo qui jutgi un joc tan idiota.
I sé que, un cop a baix, hi ficaré una pota
per no ser-ne'n rebel. Ben engantxat, qui crida?


Figures amb nom.  
Martí Rosselló i Lloveras

DOSSIER MARTÍ ROSSELLÓ

Hola,

Des de la Biblioteca Martí Rosselló volem retre homenatge al Martí, per això hem elaborat un dossier on hi trobareu una guia de lectura i una selecció de textos de les seves obres. Podeu consultar el dossier clicant el següent enllaç.
Per altra banda, també volem recordar la tasca del Martí com a difusor i dinamitzador de la vida literària i cultural de Premià de Mar. Per això ens fa il·lusió posar a la vostra disposició els números de l'1 al 6 de la revista "La font del cargol" en format digital. Us convidem a navegar per les seves pàgines seguint l'enllaç
Per últim, us convidem a visitar l'exposició de llibres i textos sobre el Martí que trobareu a la nostra biblioteca.
 
Amb aquestes iniciatives des de la biblioteca volem recordar la figura d'una de les persones que més va viure i reviure la vida cultural de Premià de Mar i us convidem a retrobar el Martí de la mà dels seus textos.
 
Cordialment,
 
Marta Romera Colomé
Directora de la Biblioteca Martí Rosselló
Ajuntament de Premià de Mar
Ctra Vilassar de Dalt, 100
08330 Premià de Mar
Tel: 93 751 01 45

RECORD DE MARTÍ ROSELLÓ

Perdoneu si rebeu aquesta info repetidament 1000 vegades, més val per excés que per defecte.

Hola,

de manera improvisada, uns quans ens trobarem a la plaça de l'ajuntament
la nit del dilluns 31 de gener a les 22:30, havent sopat.
Un any després, el record d'en Martí és una rara absència/presència
que sovint evoquem i que costa de desxifrar.

La idea és de trobar-nos, sense guió, als bancs de la plaça o a la font,
qui vulgui pot llegir algun text seu, estar junts una estoneta i tornar a casa aviat.

Ja que ha estat una idea d'uns poquets, us enviem aquest correu per
si podeu enviar-la a més amics i amigues. Naturalment no es tracta de fer
cap acte formal que requereixi una organització ni cap transcendència més
enllà dels que ens trobarem.

Ànims, ens veiem dilluns.

Xavier / Àngel / Vicenç

MARTÍ, UN ANY

Llum en la fosca. Tal dia farà un any i el darrer dia de gener és aquest dia. Un any sense en Martí. Un estrany diàleg d'absència i presència. Els seus amics i amigues sovint en parlem. Sembla que passeja per els mateixos carrers, que ens marca les hores de bar i xerrada, que ens interpel·la sobre el que passa en el món. Fins i tot quan aquest món és una taula parada, tres cantonades i una plaça universal.

És indesxifrable. El laberint de la memòria i de l'absència és un joc de miralls on ens hi reflexem. En Martí va posar llum a aquesta plaça, va fer de la llum el seu primer llibre i el va pintar de groc. Un exercici de llum en la fosca. Una llum, ara present i absent. Transfigurada.

Àngel Pagès.

domingo, 30 de enero de 2011

EI, MESTRE!


Sí, ja ho sé que arribo tard, que hores d’ara tots els blocs d’amics, coneguts, saludats i oportunistes han complert ja amb la cerimònia del teu obituari. Ja em sabràs disculpar, però és que m’he passat la setmana escrivint sobre tu a la Ràdio, gravant a gent que parlava sobre tu, davant de l’editor digital recollint moments compartits i d’altres que han passat des de diumenge... I després, davant del micro, mirant de tenir una actitud artificialment serena, mentre mirava d’explicar a la ciutat, com bonament he pogut, el que havia passat: que te’ns havies mort a una vorera del carrer Eixample, que en l’enterrament l’església de sant Cristòfol estava a rebentar de gent i que l’Àngel, en Cesc, en Jaume i sobretot la Toni, ens havien fet saltar les llàgrimes a tots plegats amb les lectures que havien escollit i les seves paraules sobre tu. Encara avui he obert el ‘Premià Notícies’ explicant que la nova biblioteca de can Farrerons portarà el teu nom. Segur que l’avi Salvador Moragas no t’ho tindrà present, al cap i a la fi ha estat una decisió terrenal i tu no has tingut veu ni vot al respecte. En fi; ja us ho parlareu per allà dalt, al paradís dels lletraferits.

Total que ja es divendres al vespre i ara, amb una mica més de calma i serenor, potser que ja podré posar-me al dia pel que fa al tema del bloc. De fet només fa una setmana i un dia que vam estar junts darrera del teu taulell de bibliotecari de can Manent fent un cop d’ull al material que m’havies recollit de casa teva per preparar el llibre sobre la transició política a Premià. Mentre ens ho miràvem va arribar la Maribel i quasi immediatament un munt de xavals i no tan xavals demanant-te llibres, vídeos i torn als ordinadors, de manera que vaig veure que hi havia massa feina per entretenir-te i et vaig demanar per la primera part de les memòries de Jordi Pujol, però com que no hi era em vas dir que tenies el llibre a casa i que me’l portaries dimarts a la Ràdio. Aleshores no podíem saber que per dimarts ja t‘hauries begut la teva darrera Estrella.

El mateix dijous vaig estendre tots aquells papers, pòsters i fotografies sobre la taula del menjador de casa. Va ser emocionant perquè tota aquella documentació que per a tu eren retalls de la teva millor joventut, per a mi ho eren de la meva infantesa i primera adolescència. Ja ho he escrit en alguna banda que nosaltres, la meva colla, no enteníem massa bé què estava passant aquells anys convulsos però que l’entusiasme amb què ho vivíeu els nostres grans era tan contagiós que ens arrossegava a tots plegats, encara que fos per reivindicar que volíem Donuts sense forat i més Conguitos a les bosses a les nostres manis de joguina, sense Grissos ni pilotes de goma volant per arreu.

Deia que hores d’ara pràcticament tothom ha dit ja la seva sobre tu, la immensa majoria sobre la teva figura com a escriptor i comentarista. Ja ho entenc que sigui així. Suposo que jo podria fer alguna cosa per l’estil, parlant dels teus consells sobre els meus primers escrits, o aquells ‘Mítings de l’Asmàtic’ que fèiem a la Ràdio comentant notícies del PN en pla kamikaze –mai no volies saber prèviament sobre el què et faria opinar-, però com que resulta que tu i jo ens coneixem des de fa... 36, 37 anys? em ve més de gust aportar coses que recullo de la meva primera pàtria, la meva infantesa, els anys del Cau al Camp del Rector quan tu, en Vadó i companyia, ens vàreu fer votar als nens i nenes que ens hi aplegàvem el nou nom de l’Agrupament i va sortir allò de ‘Panda Premià’; vots en una educació laica i no sexista, i parlo del 1972! O la meva primera nit a muntanya, a Sant Mateu -‘Estic cansat!’; ‘Jo també!’, em vas contestar-, escoltant al porxo de can Gallemí amb la sorpresa dels meus 9 anys aquells ‘hits’ de l’època, els locals de Llach, Raimon, Serrat i tots els altres, i els d’importació: Pete Seeger; Peter, Paul and Mary i les adaptacions de Bob Dylan i Joan Baez. Cada cop que sento una guitarra i gent cantant –un fet cada cop més infreqüent- recordo aquella nit.

O aquella altra patrulla des de Sant Celoni fins a Arenys de Mar amb acampada al Montnegre –en Vadó ens va donar canya de valent aquell cap de setmana-. Al bar de l’ermita de Sant Martí hi havia la tele posada i hi feien aquella sèrie que feia en David Carradine que es deia ‘Kung fu’. A mi m’encantava la sèrie i et vaig demanar permís per anar a veure-la. Però tu, esgotat, em vas contestar ‘Vols dir que no hem tingut prou kung fu per avui?’

Des d’aleshores, d’una o altra manera, sempre has estat present. Fins i tot quan vaig ser fora, vivint als States, va ser quan em vaig llegir l’‘Anna K’.

I 37 anys després, te'n vas amb només 56! Potser sí que ens calia una mica més de kung fu. No trobes, Mestre?

Xavier Traïd.

jueves, 20 de enero de 2011

MIL OMBRES D'ULLS MORTS

Mil ombres d'ulls morts
i creus de ferro ens esperen.

Màquines de fang
a les rebaixes.


Jordi Valls i Pozo.


Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

COM PANYS CANDENTS

Com panys candents
els astres masteguen volves
de llums i reflexos.


Sílvia Tarragó i Castrillón.

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

ELS SONS DEL SILENCI

Els sons del silenci
m'evoquen ara
paisatges desconeguts. 

Emili Gil i Pedreño. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

TENIES EL CAP PLE DE PARDALS

Tenies el cap pla ple de pardals
(els pardals fugissers
de la plaça)
i, enmig del cor,
una pena. 

Vicent Penya i Calatayud. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

TINC LA LLUM PER FER

Tinc la llum per fer
el sol per recosir
i les estrelles per plegar. 

Helena Porteros i Liroz. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

EL VENT, COM EL TEMPS

El vent, com el temps,
                    aixeca
fulles d'esperança
caigudes de l'arbre
d'un bloc en blanc. 

Antoni Rodríguez i Mir. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

LA TETRAPLÈXIA

La tetraplèxia
de la vida.
L'autisme d'existir. 

Octavi Beltran.

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

ALS ABISMES LA CARN

Als abismes la carn
més flonja,
els forns crematoris
de l'alba. 

Albert Calls i Xart. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

M'ACARICIES I EM SENTO COS

M'acaricies i em sento cos.
Em vesso sobre la teva pell
             i em sé pluja. 

Manel Alonso i Català. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

IRATS, EM MIREN CORS

Irats, em miren cors
que no deixaré caure
perquè no els penso agafar. 

Jordi Mata i Viadiu. 

Antologia de la poesia ultrabreu, 
publicada per Proa PREMIÀ.

domingo, 2 de enero de 2011

AQUÍ

A Martí Rosselló. 

Aquí,
amb la mà arrelada
a un bocí de sorra
que arreplega
el càlid alè de març,
escolto el temps
com em reclama.

Retalls de vida,
viaranys de ginebró,
espais de llum
i tempestes.

I així,
continguda en el polsim
que jo estrenyo,
retorno a l’alzinar
sota un cel marítim.

Un domini de mar,
on jo,
màquia d’arbustos,
retall d’una natura que m’abraça,
em reprenc en la terra.

I respiro
un hàlit d’esbarzers
i de pinedes. 

Sílvia Tarragó Castrillón. 

La veu del roure.