miércoles, 15 de diciembre de 2010

INSTRUCCIONS, conte inèdit de XAVIER GUAL


Benvinguts.

L’objectiu del joc que us proposem a continuació és poder fugir de l’infern. Com fer-ho? Molt fàcil, per començar haureu de desplegar el taulell i seguir les instruccions.


EL TAULELL.

El taulell té 666 caselles i corresponen al laberint de les calderes d’en Pere Botero.


MATERIALS I OBJECTES CURIOSOS.

-Les cartes sorpresa: 50 de color blanc i 50 de color negre.

-Tres daus.

-Un rellotge de sorra.

-Quatre figuretes en forma de ‘patufet’ de colors groc, vermell, blau i verd que corresponen als quatre possibles jugadors.

-Una figureta en forma de minotaure que us perseguirà pel laberint.

-Unes banyetes lluminoses per quan us convertiu en fura.


COM ES JUGA.

Per començar haureu d’escollir un dels patufets i situar-lo en la casella que posa SORTIDA. Primer tirareu dos daus i després el tercer. Començarà el jugador que sumi la xifra més alta. Si us surten tres sisos tornareu a tirar. Si això us passa tres vegades seguides quedareu automàticament eliminats i us haureu de preguntar per què teniu tanta mala sort a la vida. 

Més coses. Una vegada llançats els tres daus comptareu la xifra dels dos primers, que serà el nombre de caselles que podreu avançar. La xifra del tercer dau correspondrà a les caselles que es mourà el minotaure multiplicades per ell mateix.

Exemple: si treu un 6, el minotaure avançarà 36 caselles.


CASELLES ESPECIALS.

Si observeu atentament les caselles veureu que cada cinc n’hi ha una d’un vermell més fosc amb una P negra al mig. Això vol dir que si us trobeu en una casella d’aquestes haureu de respondre una PREGUNTA. Llavors agafareu una de les cartes negres que estaran posades boca avall, al costat inferior esquerra del taulell. La carta us formularà una qüestió incòmoda davant la qual us haureu de sincerar. Entre les preguntes que trobareu n’hi ha de caire personal com: ‘Et vendries per un plat de llenties?’, ‘Ets corrupte?’, ‘T’importa un rave la resta del món?’ o ‘Et masturbes mirant-te al mirall?’... Tant si dieu la veritat com si no, a efectes pràctics del joc no us afectarà en res, però la resposta, ja sigui SÍ o NO, l’haureu de dir en veu alta davant dels altres jugadors. La vostra consciència farà la resta. Ara bé, per respondre a la pregunta disposareu d’un màxim de 30 segons per tal d’indagar en els vostres records. Per controlar el temps utilitzareu el rellotge de sorra, que correspondran als 30 segons, grosso modo. Si no contesteu perdreu 100 punts, i si us negueu a fer-ho tres vegades quedareu eliminats, perquè si no teniu les coses clares més val que ho deixeu córrer.

Pel que respecta a la figureta del minotaure, el jugador que hagi llançat el tercer dau decidirà en quina direcció avançarà pel laberint.


EL MINOTAURE, GUARDIÀ DEL LABERINT.

El minotaure sortirà de la casella lateral esquerra del taulell, on es pot veure el dibuix d’una cova plena de cranis que us hauria d’encongir el cor si és que en teniu. En cas que la bèstia us atrapi, precisament, us l’arrencarà i us convertireu en una fura.


QUÈ HE DE FER SI SÓC UNA FURA?

Com a fures, durant cinc tirades seguides, haureu de dir cinc maldats que se us hagin passat pel cap portar seriosament a la pràctica com: ‘posar el gat al microones’, ‘canviar el pany de casa sense avisar a la parella’, ‘cremar una oficina del vostre banc hipotecari’, o ‘iniciar una guerra preventiva pel bé de la humanitat’. Les direu en veu alta davant els altres jugadors. Mirant-los als ulls, a ser possible.

Quan sigueu fures us posareu al cap les banyetes lluminoses que s’inclouen en el material (van sense piles). Llavors cantareu el següent: ‘Som les fures de l’infern, som els monstres infernals, i al caliu del foc etern, forgem pecats capitals!’. Si se us escapa el riure, però, quedareu automàticament eliminats. Per idiotes.


LES CARTES BLANQUES, LES DE LES MENTIDES.

Com hem dit, de cartes n’hi ha de dos tipus: les de la P negra i les de la P blanca. En el segon cas, si el vostre patufet cau en una casella d’un vermell més fosc amb una P blanca, haureu d’agafar una carta situada a l’extrem superior esquerra i respondre a la qüestió que trobareu escrita a l’anvers. La particularitat de la P blanca és que es tracta de confessar greus mentides que heu arribat a dir, com per exemple: ‘M’he menjat tot el que m’has posat’, ‘M’he deixat el carnet però tinc 18 anys’ o ‘No coneixia l’existència de cap informe sobre la possibilitat d’uns atemptats terroristes’.

Com en l’anterior ocasió heu de respondre a les preguntes amb un SÍ o un NO. Si responeu amb una altra mentida això no us afectarà en els punts ni en la possibilitat de guanyar la partida, però us rossegarà la consciència fins al final dels vostres dies.


VULL PUNTS, NECESSITO PUNTS.
COM ACONSEGUIR-LOS.

Per sortir de l’infern primer haureu d’acumular 1.000 punts. Obtindreu punts cada vegada que el vostre patufet caigui en una casella on hi hagi dibuixat un sac de llenya o de carbó. Resulta que en Pere Botero, guardià de les calderes, necessita acontentar en Satanàs perquè li torni els documents que es va quedar el notari, i així es pugui deslliurar del deute del pare amb l’arrendatari de les seves terres. Justament per això necessita llenya i carbó, per fer una bona brasa que escalfi l’infern una temporada llarga, mentre ell no hi sigui.

Així doncs, per cada llenya que trobeu rebreu 50 punts, i pel carbó 100. El carbó val més perquè està en la zona propera al cau del minotaure.

Un suggeriment. Per tal de fer-ho més real i emocionant, les instruccions d’aquest joc us recomanen que compreu llenya i carbó de veritat. Així, cada vegada que aconseguiu llenya, per exemple, podreu posar un tronc dins una motxilla que carregareu a l’esquena. I amb el carbó el mateix. El que tingueu per encendre la barbacoa servirà. Aquest consell el fem perquè valoreu les coses que es guanyen amb esforç.

Ara bé. Si el patufet d’un altre jugador cau a la vostra casella aquest us prendrà la meitat de la càrrega, cosa que no té perquè ser negativa. Penseu que si sepulteu un jugador amb una muntanya de troncs potser us deixarà d’emprenyar per sempre.


ENS APROPEM A LA ZONA PERILLOSA.

Quan hagueu aconseguit els 1.000 punts podreu accedir a la zona perillosa. Aquestes caselles -de color negre- seran la prova definitiva de la nostra resistència. Quan un patufet entri a la zona, la figureta del minotaure tornarà directament a la seva caverna. Cada vegada que llanceu els daus i avanceu en direcció a les calderes, la resta de jugadors us faran una bateria de preguntes. S’acceptaran qüestions escabroses i de mal gust, fins i tot que fereixin la credibilitat i honorabilitat de l’individu. Preguntes com: ‘És veritat que t’enganxes mocs sota la barba?’, ‘Has utilitzat mai diners públics per anar de putes i pagar-te una medalla?’ o ‘Vas ser tu el que va ordenar l’afusellament d’aquells pobres innocents?’. Les preguntes s’hauran de respondre amb un SÍ o un NO, mirant als ulls tant del que formula la pregunta com dels altres jugadors.

Si supereu aquest suplici i la vostra consciència no en surt ressentida, enhorabona! També podria ser que no tinguéssiu escrúpols ni consciència però, en tot cas, accedirieu a la zona de les calderes.


LES CALDERES D’EN PERE BOTERO.

Una vegada arribeu a la casella de les calderes heu de donar-li tota la llenya i el carbó a en Pere Botero. Per cert, si sou dels que us agrada cremar boscos, ho dic per si aquesta pregunta no us la formulen la resta de jugadors, imagineu-vos com seria de dolorós que us ruixessin benzina i us calessin foc amb la motxilla plena. Ja està, només era afegir un petit comentari que no ha d’influir en el desenllaç del joc. Doncs una vegada us hagueu alliberat de la feixuga càrrega us haureu d’encarar al mateix Satanàs, que estarà molt emprenyat perquè, gràcies a vosaltres, en Botero haurà tornat a casa.


COM DERROTAR EN SATANÀS.

Només hi ha una manera efectiva. Heu de confessar un mínim de tres vegades que hagueu utilitzat el nom de Déu en va. Uns exemples vàlids serien: ‘Déu sap que tu ets el meu millor amic i que mai et faria mal’, ‘Jo no tracto malament a la meva dona, només demano que es comporti com Déu mana’, ‘Hem equivocat la trajectòria del míssil, que Déu els empari’ o ‘El director era una gran persona, que Déu l’aculli en el seu regne’. Les variacions amb divinitats d’altres religions o sectes també s’acceptaran, però impressionaran menys en Satanàs, acomodat a la vida occidental. Ara bé, si aconseguiu que davant de tant sacrilegi es faci un panxot de riure haureu superat la prova.

Com podeu fer riure en Satanàs? Bona pregunta. Si no n’hi ha prou amb les vostres confessions, qualsevol acudit dolent servirà. Mentre rigui haureu de llançar els daus dues vegades seguides. Si la suma dels tres daus de la primera tirada és superior al de la segona l’haureu vençut. Si no, bullireu a les calderes, per heretges. Ara bé, si això de sincerar-vos tant us incomoda per les vostres conviccions religioses, sempre podeu escampar pols pica-pica entre els altres patufets i aprofitar els esternuts per dir en veu altra JESUUÚS! tres vegades seguides. Llavors, no només convertireu en Satanàs en un núvol de sofre, sinó que rebentareu les calderes amb l’ajuda inestimable de l’arcàngel Sant Miquel. En tot cas, us arrisqueu que després del merder la resta de jugadors us estovin amb els troncs de la motxilla com si fóssiu el Caga Tió.


EL MIRALL DE LA VERITAT.

Aquesta és realment la prova definitiva. A efectes pràctics, si heu arribat fins aquí ja us podreu considerar guanyadors materials del joc i felicitar-vos amb petons i abraçades. Però si voleu gaudir realment de la victòria amb la consciència tranquil·la us heu d’enfrontar amb el mirall de la veritat. Com s’ha de fer? Molt senzill. Haureu d’agafar un mirall que tingueu a casa, a ser possible manejable, perquè els altres jugadors el puguin subjectar. Llavors, fixareu atentament la mirada en el reflex del vostre rostre i respondreu en veu alta amb un SÍ o un NO a una única i invariable pregunta: ‘Sóc una persona honesta?’. Reflexioneu aquesta qüestió. No cal que poseu el rellotge de sorra, teniu tot el temps del món per trobar la resposta. Acte seguit es donarà per acabada la partida i en podreu començar una altra si encara us queda humor per fer-ho.


OBSERVACIÓ.

Si sou capaços de seguir adequadament totes aquestes instruccions, els papers que teniu ara mateix a les mans s’autodestruiran.
 

Xavier Gual.

 

Conte inèdit del llibre Estem en contra (Ed. La Campana, 2007).

No hay comentarios:

Publicar un comentario