L'home semblava segur del que estava fent: es gratava ostensiblement i sense cap vergonya el sac rebregat que tots duem al sotaventre. Ho feia amb delit; amb ganes. Algun vianant el va increpar i ell va somriure com un àngel. Era ben senzill: la picor l'havia assaltat just enmig del carrer. Els nens, contents de l'espectacle, reien al seu voltant i ell ho agraïa. Quan els tres policies van baixar del cotxe l'espectacle semblava a punt de continuar. Els tres homes, uniformats, es van posar bé el sac rebregat que tots duem al sotaventre i els nens van aplaudir. L'home, educat, es va olorar la mà i, satisfet, es va treure el carnet d'identitat de la cartera. Coneixia els seus drets i la picor no era cap delicte.
Martí Rosselló.
De Microhistòries. Papers de Proa, 1 (Proa Premià, 1996).
No hay comentarios:
Publicar un comentario